10 julio 2014

-Te busco.

Te busco en las calles

Te busco en los sitios donde estuvimos

Te busco día a día

Allí donde paso, recuerdo el instante contigo

Y vivo el actual, lo siento vacío

Esta soledad extraña, se siente temporal

por el recuerdo, pero a la vez será permanente.

Qué extraña sensación vivir con los sentimientos de recuerdos rodeándome constantemente.

Salgo del trabajo, hace sol hay gente en la plaza, pero miro ahí y ya no estas esperándome, no llevas tu ropa de esquí ni tu nuevo iPhone, no vas con tu ropa de verano, el viento no roza tu cara, no aquí. No me cuentas que honda con tu primo Dani, ni tienes los 5 minutos contados para irte a casa a comer,... y yo me pregunto porque no te llevaría a tomar un café y poder ahora tener un recuerdo más que me rodee.
Muerte y vida pugnan.
La soledad, la tristeza
alegrías, risas y llantos.
Ser, sentirse, olvidarse y recordar.
Destruirlo todo luego sentirse solo
un instante de paz, finalmente
destruirse uno mismo.

26 marzo 2014

Quién sabe

Quién sabe si mis pensamientos son todos banales
quién sabe si acaso ambos no pensamos igual
quién puede saber lo efímero y eterno de una mirada
de unas pocas palabras, una caricia o un beso.
El tiempo decidirá, el tiempo decidirá, el tiempo decide.

26 febrero 2014

Cuando el presente se hace pasado.



Es importante reconocer las señales que nos llegan.
A veces las cosas cambian y no nos damos cuenta, quizas no queremos aceptarlo.
Puede que el miedo a afrontar la realidad nos supere.
Quizas simplemente las espectativas de dos personas ya no coinciden,
es el momento entonces de poner punto y final y empezar un nuevo capitulo.

De que sirbe vivir con indecisión, miedo e incerteza?

Donde hubo algo, siempre queda.

Ese mensaje es el más importante, pues estamos cualificados para poder compartir.
Y quién concibe la vida sin compartir?

Porque no podemos aprender a compartir cosas de otro modo?

28 abril 2013

Incertidumbres del futuro marcando el presente


Entender el significado de la parte y el todo
Conocer sus límites desde la razón
Saber situarte a tí mismo con objetividad
Defender aquello que amas sin piedad

Son grandes paradigmas con los que lidiamos cotidianamente
Muchos de los cuáles no tienen una respuesta absoluta
Siendo la objetividad relativa a la moralidad
Cada uno escoge y acepta aquello por lo que desea luchar
Nadie amortiguo el camino ni labró los hoyos del destino

La propia aceptación de los márgenes de cada individuo
marca la ética a la que hacemos alusión
la fuerza por la que vivimos
el instante en el que decidimos terminar
poner punto y final a aquello por lo que creímos

Simples y vanas decisiones marcan el camino
algunos creerán que son fruto de la casuística
otros fruto del destino que alguien decidió
mientras, el tiempo sigue adelante impasible

La elección es individual, la consecuencia colectiva
Para algunos el tiempo no fue creado para pensar,
éstos siguen la doctrina de la fe,
un tercero razona por ellos su camino.

Otros hemos decido razonar,
ahogar un soplo de existencia, tarea indispensable
establecer un rumbo con paradas y estaciones
determinar tu llegada y un posible alternativa.

Ahora bien, quién sabe cuál sería la elección correcta.
Cómo sabemos que la libertad implica dificultad.
Quién sabe distinguir pragmáticamente libertinaje.
Cuántas historias debemos barajar antes de encontrar la verdadera independencia
Es posible la real auto elección?
Llamamos astutos a quién se detienen
o bien a aquellos que deciden no consumir su tiempo en construir caminos sin salida.

No hay preguntas sin respuestas,
hay preguntas erróneas
o respuestas mal formuladas

25 febrero 2013

Distàncies

Neu, pluja, sol,
El rellotge marca el temps
Tu marques la durada i el destí.

Ser forts i valents,
Comprendre l'impossible
Ampliar fronteres

Fer allò q volem
Lluitar junts
Mantenir l'esperança
Pensar en una promta trobada

Arribar a un Punt d'inflexió
Evolucionar sense perdre el barem
Comprendre on i qui som
Extrapolar la nostre anima a kilòmetres llum

Descobrir aquella mirada
Recordar les raons que ens portàren fins aquí
Guardar l'alè per un instant
Per Gaudir del viatge dins el nostre món

I tornar a començar una distancia programada.
Tenir cura de nosaltres tot i ser lluny
Mantenir uns hàbits
Guardar una empatía que ens marcara el camí

20 febrero 2013

Perque avui és un dia especial.

Avui es un dia especial per nosaltres. Mirar enrera i recordar d'on venim es bo, no obstant es també important tenir en compte la nostra situació actual, pero no menys hem de seguir mirant el que ens ilusionaria fer al futur i lluitar per fer-ho junts.
Ha estat una sorpresa trobarme una carta a la taula del menjador mentre obria un paquet de galetes de xocolata, tot junt ha endolçat el moment, i m'ha fet alhora entendre moltes coses.
Igual que la teva mirada va arribar fins a suecia espero que igual de lluny ens porti el nostre desti.
T'estimo! Gràcies.

15 diciembre 2012

Patitooo!!^^

Coses a fer durant el Nadal:


  1. Celebrar el teu aniversari
  2. Peli + manta + gatitos
  3. Dormir abraçats, que et queixis dels meus peus freds i de que et robu manta.
  4. Sentar-nos plegats a mirar els peixitus
  5. Menjar risotto a l'estil Muros.
  6. Anar de Sopar romàntic
  7. Anar al Bar amb música Chill-out
  8. Passejar per la muntanya
  9. Anar al Xavi a comprar peixos "acha" amb el Marc i el Raúl
  10. Nit d'amics
  11. Nit d'amigues
  12. Anar a casa del Marc i el Raúl
  13. Anar a la sessió golfa a veure Pi
  14. Planejar el nostre cap d'any junts a la neu
  15. Descobrir un nou destí, fer-lo nostre
  16. Passejar pel centre de Barcelona, agafats de la mà, sentir el fred, llums i colors, seure davant de la catedral.
  17. Planejar el nostre proper destí junts
  18. Llegir la llibreta per veure les tonteries que podríem arribar a dir quan ens veiem cada setmana. I adonar-nos de com cada dia ens podem superar a nosaltres mateixos, i superar les adversitats.
  19. Utilitzar la eyefish!!!
Per soposat has d'afegir tot allò que vulguis que fem plegats.

*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*.*

Anyoro tantes coses, que em portis en cotxe, que et queixis perquè faig tard, que vulguis que porti grills, fer enfadar a l'spi i mirar-lo des del vidre.
Enfadar-me perquè poses llimona a la sopa, perquè no fas cas als teus pares i no reculls els plats, perquè no vols sortir de casa en tot el san dia, perquè vols que m'aixequi del llit.... Sí, definitivament una de les coses que més anyoro és fer el mandrós plegats entre els llençols.
No sé si tindrem prou temps per fer totes aquestes coses, no ens ho hem de marcar com un objectiu, simplement fer el que tinguem ganes de fer, sentir-nos vius  i junts.

Realment em sap molt greu no poder estar amb tu el dia del teu aniversari, però realment és com un dia més, nosaltres fem especial el dia que ho ha de ser, cap calendari ens l'ha de marcar. Així que no estiguis trist, brinda amb la família un feliç aniversari, bufa les espelmes i desitge'ns un futur prosper.
Cada dia el pasem plegats encara que no siguem físicament junts, no em perdut el nostre alè i dubto que el perdem si nosaltres no volem.



.....Mañana no va a llegar



De tot cor,

T'estima....


Anna.

16 noviembre 2012

Dos que en fan un.

Anyorar-te ja forma part del nostre present, sentir el nadal cada cop més a prop i pensar el poc que durará. Sentir les ganes d'aprofitar un temps que encara no ha arribat. Voler augmentar la velocitat amb la que passa el temps, per poder parar-la quan sigui allà on nosaltres volem.

Espantar-se pensant en com serà i que farem, voler planejar totes i cadascuna de les nostres escapades pel món. Perquè m'agrada viatjar junts, i descobrir nous camins, perquè ara que t'has acostumat a que miri botigues a cadascuna de les ciutats on anem i que comprem coses amb xocolata a des hora, no em sento còmode enlloc si tu no hi ets.
Hàbits que canvien, costums que es creen.




Una foto, un instant.  Encara ens queden coses per descobrir, així que no podrà ser la última.